Definicions Català

  • Art de combinar sons segons les lleis de l'harmonia, la melodia i el ritme: estudia música des de molt jove.
  • Successió de sons combinats que produeix un efecte estètic o expressiu i agradable a l'orella: m'agrada la música del seu parlar.
  • Obra composta segons les lleis de l'harmonia, la melodia i el ritme: ella s'encarrega de compondre la música de les cançons.
  • Conjunt de les obres o composicions musicals d'un autor, d'un estil, d'un país o d'un període determinats: música clàssica música de cambra Música feta per ser tocada en una sala petita: les sonates pertanyen a la música de cambra.