Definicions Català

  • Òrgan tou i carnós que es troba dins la boca dels éssers humans i d'alguns animals i que intervé en la masticació i en la deglució dels aliments i en l'articulació dels sons.
  • Cosa que té una forma semblant a aquest òrgan: unes grans llengües de foc sortien per les finestres de la casa que es cremava.
  • Conjunt de paraules que es combinen segons unes normes establertes i que usa una comunitat de parlants per comunicar-se: en Marc és un gran coneixedor de les llengües eslaves. sin:  idioma,  llenguatge,  parla llengua materna Llengua que s'ha après dels pares i es parla com a pròpia: la seva llengua materna és el català però també parla rus i polonès. llengua morta Llengua que ja no es parla: el llatí és una llengua morta. llengua oficial Llengua que un estat exigeix en les funcions administratives i les gestions de tipus oficial: el polonès és la llengua oficial de Polònia. llengua viva Llengua que es parla actualment en un país o en un conjunt de països: l'anglès i el català són llengües vives.