Definicions Català

  • Persona encarregada de jutjar i sentenciar i d'aplicar les lleis. jutge de pau Jutge dels municipis que no tenen jutge de primera instància, que tracta els afers civils de poca importància: va casar-los un jutge de pau. jutge d'instrucció o jutge de primera instància Jutge encarregat dels afers penals: han denunciat el cas davant la jutgessa de primera instància.
  • Persona que té autoritat per jutjar en un concurs públic, en una competició esportiva, etc., i fer que es compleixi el reglament. sin:  àrbitre
  • Persona designada per resoldre un dubte o una discussió: t'ha tocat fer de jutge, ens has de dir qui de nosaltres té raó. sin:  àrbitre