Definicions Català

  • Manera característica d'escriure o de parlar: l'estil d'aquest novel·lista és inimitable.
  • Manera de fer o de presentar una cosa: hi ha diversos estils de natació.
  • Manera característica de ser i de fer, com ara els costums i les modes: a la foto apareix vestit segons l'estil dels anys 60. sin:  pràctica
  • Conjunt de trets que caracteritzen un artista, una obra, una escola, un període artístic, etc: vam visitar un palau d'estil barroc.
  • Manera de ser o de fer caracteritzada per la personalitat i l'elegància: és terriblement vulgar, no té gens d'estil.
  • Punxó que serveix per escriure sobre superfícies toves, com ara cera o argila.
  • botànica Part superior i allargada de l'ovari de les flors: l'estil acaba a l'estigma.