Definicions Català

  • Figura geomètrica de volum, limitada per una superfície corba, els punts de la qual es troben tots a la mateixa distància d'un punt interior anomenat centre: les taronges tenen forma d'esfera esfera celeste Superfície ideal, corba i tancada, amb el mateix centre que la Terra, sobre la qual es veuen moure's els planetes i les estrelles. esfera terrestre Figura geomètrica que representa la Terra, amb la distribució de les terres i els mars.
  • Cercle en què giren les busques d'un rellotge: l'esfera del rellotge és blanca i els números són negres.
  • Conjunt de circumstàncies, relacions i coneixements que estan vinculats entre si perquè tenen alguna cosa en comú. sin:  àmbit,  camp
  • Classe o condició social d'una persona i circumstàncies socials que la rodegen: és un polític d'altes esferes.