Definicions Català

  • Fer, un obstacle, que un aparell o un mecanisme no funcionin bé travant els seus moviments: el fang encalla la bicicleta; hi ha alguna cosa que encalla la cremallera.
  • Quedar aturat un vehicle a causa d'un obstacle que el priva d'avançar: el cotxe ha encallat a la carretera nevada; el trineu s'ha encallat.
  • Quedar atrapada, una embarcació, a la sorra o entre les roques: la barca va encallar entre les roques. sin:  embarrancar
  • encallar-se  Aturar-se, algú o alguna cosa, no progressar a causa dels obstacles que li ho impedeixen: les negociacions s'han encallat.