Definicions Català

  • Cosa, qualitat o circumstància que s'afegeix a alguna altra per fer-la més completa: una guia turística és un bon complement per anar de viatge.
  • gramàtica Part d'una oració que fa més complet el significat d'un o més dels seus components: a la bicicleta de l'Anna, de l'Anna és complement de bicicleta complement circumstancial a) Complement del verb que expressa el lloc, el temps, el mode o altres circumstàncies de l'acció expressada pel verb: a l'oració demà passat anirem al cinema, demà passat és un complement circumstancial de temps. complement directe a) Complement d'un verb transitiu que en completa el significat: a l'oració la senyora trenca un plat, un plat és el complement directe. Es pot substituir pels pronoms el, la, els, les, en, ho, em, et, es, ens i us. complement directe a) Complement d'un verb transitiu que completa el seu significat: a l'oració la senyora trenca un plat, un plat és el complement directe. Es pot substituir pels pronoms el, la, els, les, en, ho, em, et, es, ens i us. complement indirecte a) Complement d'un verb transitiu o intransitiu que expressa a qui va destinada l'acció i pot aparèixer en una oració que també conté complement directe: a l'oració enviem un missatge al Jordi, al Jordi és el complement indirecte. Es pot substituir pels pronoms li, els, em, et, es, ens i us.