Definicions Català

  • Fer sortir l'aire de la boca vencent la resistència dels llavis closos: bufar de calor.
  • Córrer el vent: avui bufa el vent del nord.
  • Adreçar el buf sobre alguna cosa: bufar un llumí per apagar-lo; bufa la sopa, que crema.
  • Fer sortir aire d'un instrument: bufar el foc amb una manxa.
  • En el joc de dames, prendre-li al contrari una peça que havia de matar-ne una altra o unes altres i que no ho ha fet.
  • bufar-se  Inflar-se una superfície esponjant-se, fent un bony o una butllofa: la pintura de les parets es bufa per culpa de la humitat.