Definicions Català

  • Inclinació natural a fer el bé: admirem la seva bondat exemplar. sin:  bonhomia
  • Prova de deferència, d'atenció: ha tingut la bondat de deixar-me seure.
  • Superioritat en les bones qualitats d'una persona o d'una cosa: ningú no dubta de la bondat de la novel·la.