Definicions Català

  • Agitar o moure una substància per dissoldre o mesclar els seus components: batre ous amb una forquilla. sin:  remenar
  • Triturar i barrejar substàncies sòlides i líquides per obtenir un líquid compacte i homogeni: si batem llet i gelat tindrem una beguda refrescant molt bona.
  • Donar cops repetits sobre una cosa: batre la llana per fer-la més flonja.
  • Fer sortir, a cops o mitjançant algun procediment mecànic, el gra de l'espiga dels cereals o de la tavella dels llegums: batre el blat; batre les mongetes.
  • Fer caure garrofes, olives, nous, ametlles, etc., picant les branques de l'arbre amb un pal.
  • Treballar l'or, el coure o un altre metall a cops de martell fins a reduir-los a xapes o làmines.
  • Donar cops o una pallissa a una persona o a un animal. sin:  apallissar,  atonyinar,  pegar
  • Donar cops a un instrument de percussió per fer-lo sonar: batre els tambors. sin:  percudir
  • Recórrer un territori per trobar-hi algú o alguna cosa, per saquejar-lo o per aixecar la caça: batre el barri per trobar un delinqüent; els caçadors baten el bosc.
  • Vèncer un contrincant: l'equip local va batre l'equip foraster. sin:  derrotar,  guanyar
  • En el beisbol, colpejar amb el bat la pilota que tira el llançador.
  • Fer, el cor, els seus moviments naturals de contracció i dilatació. sin:  bategar,  palpitar
  • Anar a topar, seguidament o a intervals, una cosa que es mou, contra un obstacle: la pluja batia la finestra; les ones baten contra les roques. sin:  colpejar
  • batre's  Lluitar amb la força o amb les armes per vèncer un contrincant o un enemic: haurà de batre's amb l'actual campió del món. sin:  combatre