Definicions Català

  • Que s'esdevé, actua o succeeix ara l'un ara l'altre: durant el partit hi va haver domini altern dels dos equips i van empatar.
  • [fulla,òrgan vegetal] Que es troba intercalat amb altres al voltant de la tija, de manera que cada un ocupa a la seva banda la part que correspon a la que queda lliure a la banda oposada: fulles alternes.
  • Que es produeix o es fa de manera repetida cada dos períodes de temps iguals, però de manera discontínua, en un sí i en el següent no: treballa en dies alterns.