Definicions Català

  • Elevació de to o d'intensitat amb què es pronuncia una síl·laba o part d'una síl·laba: el mot calendari té l'accent a la síl·laba da. També accent prosòdic, accent d'intensitat o accent tònic.
  • Signe gràfic que es posa sobre la vocal d'una síl·laba portadora de l'accent tònic quan li correspon segons les regles de l'accentuació: acció porta accent a la o. També accent gràfic accent agut o accent tancat Signe gràfic que té forma de ratlla petita i que baixa de dreta a esquerra (´): la paraula camí porta accent agut a la síl·laba mí. accent circumflex Signe gràfic en forma de ve invertida (^): la paraula francesa âne porta accent circumflex. En l'ortografia de la llengua catalana aquest accent no es fa servir. accent greu o accent obert Signe gràfic que té forma de ratlla petita i que baixa d'esquerra a dreta (`): la paraula ciència porta accent greu a la síl·laba èn.
  • Conjunt de característiques de pronúncia i d'entonació que comparteixen els parlants d'una llengua o els membres d'un grup social: se li nota l'accent italià.
  • Modificació de la veu que expressa un sentiment, una emoció, etc: parlava amb un accent molt trist.