Definicions Català

  • Part immaterial de l'ésser humà que és capaç d'entendre, estimar i sentir i que, amb el cos, o part material, constitueix l'essència humana: lliurar-se en cos i ànima. sin:  esperit
  • Principi vital de l'ésser humà, considerat generalment com a entitat separada del cos després de la mort: preguem per les ànimes dels difunts ànima en pena Persona que sempre està sola, trista, i que és infeliç.
  • Part moral i emocional de l'ésser humà que es contraposa a la part intel·lectiva: un crim com aquest només el pot haver comès algú sense ànima. sin:  cor,  sentiments ànima de càntir Persona curta d'enteniment. bona ànima Persona de bons sentiments: la meva àvia és una bona ànima que sempre ajuda tothom. mala ànima Persona de mals sentiments: aquestes ferides només poden ser obra d'una mala ànima.
  • Ésser humà, persona: al poble només hi viuen unes cinquanta ànimes. sin:  individu ànima germana Persona que té els mateixos sentiments, les mateixes afeccions, etc., que una altra: ha trobat una ànima germana que també sent passió pels escarabats.ànima germana Persona que té els mateixos sentiments, les mateixes afeccions, etc, que una altra: ha trobat una ànima germana que també sent passió pels escarabats.
  • Persona o cosa que és la part essencial d'una cosa, que li dóna vida, vigor, força, etc: la directora era l'ànima de l'escola.
  • Part interior que sosté o que reforça un objecte: he fet reforçar el vell balancí amb una ànima de ferro.
  • Interior del canó d'una arma de foc per on passa el projectil en disparar-la.