món: significato e definizioni

Planeta habitat pels éssers humans. SIN sin:  terra. món antic Part del planeta coneguda pels antics que inclou Europa,Àsia i el nord d'Àfrica. Nou Món Part del planeta descoberta modernament, especialment Amèrica: els espanyols van descobrir el Nou Món. NOTA S'escriu amb majúscules. Quart Món Conjunt de persones que viuen en una situació de pobresa dins de societats econòmicament desenvolupades. NOTA S'escriu amb majúscules. Tercer Món Conjunt dels països del planeta que tenen menys desenvolupament econòmic i industrial que la resta: la fam del Tercer Món. NOTA S'escriu amb majúscules.

Conjunt de tot el que existeix, fins i tot allò que és fora de la Terra: no es coneix ben bé l'origen del món. SIN sin:  cosmos,  orbe,  univers.

Part material o immaterial de què consta tot allò que existeix: el món de les idees. l'altre món Lloc més enllà de la vida, on es creu que van a parar les ànimes després de la mort: se'n va anar a l'altre món i els va deixar una gran fortuna.

Conjunt de persones que formen part d'una societat determinada: en el seu món tenen unes altres normes de convivència; el món cristià.

Tots els éssers humans de la Terra: aquest descobriment, el món l'ha de conèixer. tot el món Totalitat de les persones d'una societat determinada: penso explicar-ho a tot el món.

Experiència o coneixement que té una persona de qualsevol situació o del tracte amb els altres: es nota que és una persona de món.

Vida secular que tria una persona per oposició a la vida religiosa: va abandonar el món i es va retirar en un monestir.

Conjunt limitat de persones d'una mateixa posició social o professió: pertany al món de les lletres.

Forma del determinant possessiu el meu que s'utilitza davant de noms que expressen parentiu, o en el llenguatge poètic o antic: mon germà; ma tieta; mos amics; mes germanes; mos desigs; ma feliç existència.