canal: signification et définitions

Conducte artificial tancat per portar l'aigua d'un lloc a un altre, generalment en gran quantitat: canals de rec. SIN sin:  aqüeducte.

Conducte del cos, generalment buit i fi: canal auditiu.

Conducte del cos per on circulen substàncies més o menys líquides: canal digestiu.

Conducte o via natural per on es mouen els gasos o els líquids a l'interior de la terra.

Suport físic per on es transmeten missatges escrits, sonors o visuals.

Banda de freqüències per on s'emeten les ones de ràdio i televisió: el canal autonòmic.

Pas natural o artificial per on es comuniquen dos mars: el canal de Suez.

Conducte obert, generalment de terrissa, per on passa l'aigua o un altre líquid.

Conducte format per teules que serveix per recollir l'aigua de la pluja que s'escorre per la teulada.

Solc, estria o plec que hi ha en una superfície: les canals d'una columna.

Plana llarga i estreta que hi ha entre dues muntanyes o dues serralades.

Vall inclinada que hi ha en un vessant o en una cinglera.