branca: significado e definições

Part que creix a partir de la tija de certes plantes o del tronc dels arbres, on neixen les fulles, les flors i les fruites: el gat s'ha enfilat a la branca més alta de l'arbre.

Part o divisió d'una ciència, d'un art, etc: la cirurgia estètica o plàstica és una branca de la cirurgia.

Conjunt de persones que tenen l'origen en uns familiars comuns: les dues branques de la família s'han trobat al casament.

Part d'una cosa que s'allarga en forma de braç partint d'un tronc, d'un eix, etc: les branques d'un canelobre.

Peça allargada i prima amb què les ulleres se sostenen darrere les orelles.